Pàgina:Cansons de Montserrat (1885).djvu/7

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

VIROLAY.


Rosa d'Abril, Morena de la serra,
 de Montserrat Estel,
il·luminau la catalana terra;
 guiáunos cap al cel.

Ab serra d'or los Angelets serraren
eixos turons per fervos un palau:
Reyna del cel que 'ls Serafins baixaren,
daunos abrich dins vostre mantell blau.

Alba naixent d'estrellas coronada,
Ciutat de Dèu que somiá David,
á vostres peus la lluna s'es posada,
lo sol sos raigs vos dona per vestit.

Dels catalans sempre seréu Princesa,
dels espanyols Estrella d'Orient,