Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/153

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

La mossa n' es traydora—la porta 'ls va tancar.
—Obra la porta, mossa—cent escuts te 'n vull dar.
—Ni per cent ni cinquanta—la porta s' obrirá.
—Aquell bras de criatura—si me 'l volguesses dar.
—Lo bras be te 'l daria—mes no 'l puch apagar.
—Dins la pica del oli—tiral, s' apagará.
—Treu la má per la porta—que 'l bras te 'l vull donar.
La mossa n' es traydora—la má li va tallar.
—T' asseguro criada—que me l' has de pagar,
ab sanch de las tuas venas—la má me 'n vull rentar.
Hostaler de la Peyra—te 'n pots ben recordar.
La criada que tens—la pots ben estimar,
que te 'n salvá la vida—y l' hostal de robar:
de tres fills que tú 'n tens—li pots doná' á triar.
Y si cap no li agrada—ja hi ha qui la pendrá.

Variants.
Vers 16.

—Ay mestressa , mestressa—hem allotjat soldats!

Vers 21.

—Las dotze son tocadas ,—qui dorm be dormirá.
Ja van de cambra á cambra—per veure qui haurá,
se 'n baixan á la cuyna—la mossa hi van trobar.

Vers 24.

—Una candela encenén,—séu al pit li van tirar.
—Calléu , calléu traydors—no m' havéu d' enganyar.

Vers 36.

Treu la má sota la porta—que lo bras jo te 'n vull dar;
ab un sol cop de dastral—la má la n' hi va llevar.