Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/44

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

sols satisfeya á la gent dels palaus; l' escampament de las ideas presas á altras terras y á diferents literaturas feta en aquella llenga, en lloch de protegir la creixensa de la musa popular la haguera aixalat de tal manera que pocas forsas li hagueren quedat per empendre la mes curta volada, á no ser los jutglars, eixos pobres cantors del poble contra los quins lo célebre Gerard Riquier escriguè aquella famosa suplicatió que dirigí al rey de Castella[1] y á la que 'l rey Anfos de Aragó, responguè ab un fallo en vers[2] Mes eixos pobres als qui 's condempnava á dur lo nom de bufó, que no muntavan als palaus , que 's sentian contents en poder cantar al mig d' una plassa y al davant de bassas gents, que á vegadas eran soldats que perdut havian sa jovenesa servint á la patria y que per tot allí hont passavan recullian piadosament los cants que escoltavan pera guanyars'hi 'l pá repetintlos en los portals de las esgleyas ó en las eras de las Masias[3], perdonant las ofensas que 'ls

  1. Jeu me tench á maltrag
    c' us homs senes saber
    ab sotil captener,
    si de calqu' estrumen
    sab un pauc à prezen,
    se n' ira el tocan
    per carrietras cercan
    et querre c' hom li dó;
    e autra ses razó
    cantara per las plassas
    vilmen et en gens bassas...
  2. Se 'ls que fan santar
    simis ó bocx ó cas,
    o que fan lurs jocx vas,
    si cum de bavastels,
    ne contrafan aucels,
    ó tocan estrumens,
    ó cantan entre gens
    hassas per pauch d' aver
    que non devon caber
    lo mon de joglaría.....
    Hom los apel bufós
    co fa en Lombardía.
  3. Eixa costum encara 's conserva en Catalunya; si be avuy no 's canta ab acompanyament de xirimia ni d' altre instrument com á las horas. Los cants que mes sovint en la porta de les masías se dihuen son los