Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/26

Llavors lo beneyt Sant Pere—volguèls fer tornar atrás,
y va tallar la orella—á Malcos, criat de Caifás.
 «Torna lo teu coltell, Pere,—á son lloch acostumat;
qui de coltell feriria,—de coltell será nafrat.»
En tocant Jesus la orella—prestament la va curar,
quan veren semblant Misteri—mes se varen indignar.
 En casa de Anás portaren—a Jesus pres y lligat,
perque la anyada passada—tenia 'l Pontificat,
Dintre de una gran sala—aquella nit va passar
Christo ab las mans lligadas—arrimat en un Pilar.
 Diu Sant Pere á Sant Joan—seguim tots á Jesu-Christ
ara no 'ns coneixerán,—perque es obscura la nit.
A dins de aquella sala—los dos se varen entrar,
perque Sant Joan de casa—era mòlt familiar.
 Quan Sant Pere va sentir—maltractavan al Senyor,
la sirventa li va dir:—«¿Tú ets de aquell Malfactor?»
«No'l conech, digué Sant Pere.»-«Ignocent me fas tornar?
«Dicte que n' ets Galileo,—jo 't conech ab lo parlar.»
 La sirventa may callava—perque n' es cap de pecat:
«Dicte que tú ets Deixeble—de aquell endemoniat!»
«No'l conech, digué Sant Pere,—ignocent me fas tornar;»
«Dicte que n' ets Galileo;—se 't coneix ab lo parlar.»
 Respon un criat de casa—servidor del Sacerdot:
«Aquest perseguia á Malcos—quant eram dintre del Hort.»
«No'l conech,» digué Sant Pere,—ab jurament ho afirmá;
tant prest com la Fe li falta—lo Gall se posa á cantar.
 Jesus ne mira á Sant Pere—quan lo Gall hagué cantat:
prestament isqué de casa—á plorar lo seu pecat.
Diu la Santa Escriptura,—que es cosa de contemplar,
que 'ls ulls de la sua cara—pareixian una mar.
 Humilment ne respongué—Jesu-Christ al Pontifice:
«Digas, ¿per qué me interrogas-de mos costums y Doctrina?
A los de la Sinagoga—davant tots he predicat,
interroga tot lo Poble—que dirá la veritat.»
 Llavors Malcos lo ingrat,—oblidat del benefici,
un bofet li va pegar:—«¿Axí parlas al Pontífice?»
Portantne la ma armada—fortament li va pegar
en aquella fas sagrada,—quels ángels miran de grat.
 Respongué mòlt humilment—Jesu-Christ á ne 'l criat:
«Si mal parlo al Pontifice,—digas ¿ab qué he errat?
Y si bè, ¿per qué me pegas—sense trobar en mí error?»