Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/227

La mare de Don Bertran—y la de donya Maria
totas duas han parit—en una nit y en un dia.
Tots dos dormen en un bres;—lo...
Quan los dos s'han fet grandets-l...
Los parents de Don Bertran—ja...
La filla diu á sa mare:—«¿Don J...
—Ay, filla, la meva filla—¿qué v...
Un consell vos donarè—un consell vos donaria.
Sembréu, filla, sembréu sal—y arena de la marina.
Quan tot alló será nat—Don Bertran ja tornaria.
—Aixó, mare, aixó vol dir—que jo may mes lo veuria.
—Ay mare, feume un vestit—á modo de pelegrina:
pare féumen' un bordò—y vos mare, una esclavina,
que me 'n irè pel mon—á veure si 'l trobaria.—
Son pare paga 'l barret—y la mare la esclavina.
Cent lleguas va caminar—sens trobar poble ni vila.
Al úl...
que...
—Bu...
á fe...
aque...
al qu...
—Bu...
Ma... ita.
So...a.
Jo m...
—¿Q...
—Se...