i em quedo amb el segó.» Que tal el ventre
respongué?
Mes, què en surt d'aquesta faula?
Que aquell bon ventre és el Senat de Roma,
i vosaltres els membres motinaires;
car si esbrineu ses acurades ordes,
i còm les coses dirigeix amb seny
en tot quant toca als aliments del poble,
veureu que no hi ha públic benefici
que d'ell no us vingui o que ses mans no endrecin,
sens que en cap ocasió pugueu trobar-lo
per vosaltres mateixos. — Què en judiques?...
— Tu, dic, dit gros del peu de la assemblea.
Jo dit gros?—I per què dit gros del peu?
Perquè essent el més baix, més vil i pobre
d'aquesta rebel·lió, vas al davant.
Ets, coquí, de la sang pitjor que corre,
puix si et poses primer, és per a treure'n
algún profit. Mes prepareu les pales
i els bastons; car ja estan a punt de batre's
Roma i les rates que té a dins; l'un bàndol
caldrà que prengui mal.
(Entra Càius Màrcius.)
Salut, gran Màrcius!
Mercès. Però, què hi ha, vilans facciosos,
que gratant-vos la pobre granellada
de vostra opinió, vos hi feu crostes?
