em mostrés. Quan encara no era més que un cos tendret l'únic fill de mes entranyes; quan sa graciosa jovenesa atreia els ulls dels que el voltaven; quan, per tot un dia de favor de reis, una mare no els hauria venut ni una hora de veure'l, jo em vaig fixar en quant bé escaurien els honors a sa persona, i que mai valdria més que una pintura penjada al mur, mentre la fama no l'excités, i vaig complaure'm en què cerqués perills que li fessin atènyer aquella fama. A una guerra cruel vaig enviar-lo, i en retornà amb el front coronat d'alsina. Creu, filla meva, que no tinguí més goig a la primera nova de què havia infantat un noi, que a la primera vista de què ell mateix provava que era un home.
I si allavores hagués mort, què us hauria passat, senyora?
Que de sa fama n'haguera fet mon fill, i això m'hauria aconsolat. Escolta ma sinceritat: si hagués tingut dotze fills, iguals per mon amor, i cap menys estimat que el teu i meu bon Màrcius, hauria preferit que onze morissin noblement per sa pàtria, que veure'n un voluptuosament poltró.
Senyora, la noble Valèria ve a visitar-vos.
Permeteu que em retiri: vos ho prego.
No ho fareu pas; resteu.
Sembla'm que al lluny els atabals ressonen
anunciant vostre espòs: m'apar de veure'l
