Pàgina:Crónica del rey d'Arago en Pere IV (1885).djvu/50

nostre pare se faes ab la dita infanta de Castella, lo consell de nostre pare e tots los seus pobles se pensaven que per aquel matrimoni pervengues a la casa de Arago e a tots sos regnes gran profit, pensant que la casa de Castella seria unida de gran amor a la casa de Arago; axi, que mals ne guerres de aquell regne nos seguirien ab los nostres. E tantost quel dit matrimoni fon fet e hague hom vist lo moviment de la dita reyna e de dona Sancha e de les altres qui la consellaven, aquells bons consellers qui amaven la nostra honor, per ço com la dita reyna anelave ja com heretaria sos infants quant quels hagués, estrenyerense fort ab lo senyor rey nostre pare, e supplicaren e li consellaren que faes charta, axi com de fet la feu, en que prometia e jurava que de deu anys ladonchs primer vinents, ell no faria donacio alguna perpetual sino als fills seus, de la qual charta la dita reyna hac sentiment, tant no sera fet secret, per la qual raho se seguiren molts e diverses enfrontes, los quals serien lonchs de recomptar. Empero les dites donacions se faeren ai dit infant En Ferrando, per la manera dessus declarada, no contrastants qnalsevol privilegis e contraris a fer aquelles.

 Cap. 44 Apres de aço lo senyor rey nostre pare anassen a Tarragona, e la reyna punya a perseguir nostres officials e tots aquels qui vellaven en la honor e be nostre; en special, donaren comiat a mossenyer Miquel Perez Çabata, qui era hom molt amat per lo senyor rey nostre pare, e a mossenyer Garcia de Loriç, qui era thesorer. E partirense del senyor rey tantost com fo en Barcelona, car la dita reyna les perseguia, els havia ja començada de fer inquisicions, e venguerensen a Nos qui erem en Arago, hon stigueren tota vegada, e foren defesos.

 Cap. 45 E ell dit senyor rey nostre pare apres algun temps anassen en Arago, e pujassen a Terol, e havia citats los dits Miquel Perez Çabata e mossenyer Garcia de Loriç e En Lop de Conçut qui personalment venguessen a ell; e algu noy volch venir, sabent la persecucio de la reyna, sino lo dit Lop de Conçut qui aconsegui lo senyor rey en una aldea de Terol appellada Codos. E lo dit senyor rey dixli: — Lop, noy atures; car la reyna te persegueix: tornaten. — E ell dix: que no havia