Aquesta pàgina ha estat revisada.
dels últims secrets de la vida; l'arbre sagrat, fill dels últims sospirs de l'home.
Quan l'ultim hagi mort, quan el món sigui un desert, quan el planeta rodoli com un immens cementiri, el xiprer solament recordarà ls que moriren.
D'entre l silenci etern de la terra apagada brotarà tot un bosc d'arbres llarcs i cendrosos, tot un bosc de xiprers, un bosc que l vent gelat farà cruixir a tothora.
I el gronxament aquell serà la darrera guspira deixada per l'esperit entre l caliu de la cendra.
Serà l'oració darrera de la terra anyorosa despedint les ànimes.
