Aquesta pàgina ha estat revisada.
Els records, a dintre l cap, crec que fan com el vi dintre la bóta: a mida que van passant anys i més anys, s'evaporen i s'escapen com a fum per les esquerdes dels sentits; però ls pocs que queden en el fondo del cervell són més dolços i tenen més força i més graus.
Tant es així que, si un s'entreté a regirar aquest llibre de memòries que portem escrit per dintre, sempre són els primers fulls els que llegim més de gust.
La portada d'aquest carnet de la vida la veiem més hermosa, vista de lluny; es més blava, més transparent, més pintada de vapors i tons suaus; i cada vegada que passem balanç de records, són sempre ls primers volums els que removem i espolsem am més carinyo pera que s conservin més temps.
