cancen aviat de veure la meva desventura i tinc d'ensenyar-la de pas. Per això t segueixo, Jueu. Crec que m portes a la mort, i t'ho agraeixo.
Som els joglars del poble, pasturant pel camí les engrunes dels pobres. Disfreçats am retalls de la miseria dels altres surgides a sobre nostre; nascuts anant pel món; formada nostra parla de l'escoria de paraules per tot arreu recullides, seguim també la polsosa carretera. Nostra missió es fer riure, i no ns queda ni una arruga d'alegria! Tenim de divertir el poble, amagant el sofriment darrera d'una rialla; tenim de pidolar am ganyotes que inspirin el goig de viure. No podem demanar la pietat que mereixem, perquè is homes no s'allunyin d'aprop nostre. Caminar es nostre ofici, arrossegar la tristesa per les planes, i amagar les miseries, pera presentar-nos riallers a les tristes arenes i seguir caminant. Ombra, no as deixis, que no podem aturar-nos!
Re sens endema la vida. Visca la bohemia! Mai treballar! Ubriaguem-nos de sol, endor-
