Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/16

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


 Jo sabia també que venien els examens, i vaig poder preparar-me.
 Quin tragí en aquella casa a l'acostar-se l'acte solemne! Quina manera de feinejar vuit dies abans!
 El dia del cop, a més de tots nosaltres, externs i pensionista, sense taques als dits, tallats de fresc els cabells i les sabates am la puntera lluenta, hi havia tots els parents davant per davant, amb el vestit d'anar a missa, tiessos i estirats, esperant les nostres savies respostes.
 Hi havia, com a premis, xecolata amb enciamada pera les notes sobressalients, am secalls pera ls notables, i am llonguet pera ls buenos i passadors, a fi de que tot-hom pogués fer beguda segons el talent que demostrés en aquell acte.
 Aquest començat, van ploure les preguntes del mestre, fetes am més por o prudencia que atreviment les respostes : va parlar-se llarg d'historia i de molts reis goths assassinats i d'altres que assassinavem, segons com venia a tom; vam seguir els rius més grossos i retreure les capitals més poderoses, i vam demostrar que, si no sabiem de llegir, sabiem al menys de lletra impresa, veient a tot això passar el llonguets com pedregada a cada mala resposta i sentir l'enciamada que sens acostava a la boca quan contestàvem a temps i am'punteria.