Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/26

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


carga. Ell seguia sa planeta : la desgracia de cavall destinat a ser el company de la persona, al jou d'un pes darrera com suplement d'esclavitut, per falta de paraula pera queixar-se. I de tant en tant s'aturava i mirava l'horitzó i s'espolsava les mosques que tenia a tret de cua i es tombava pera mirar-nos, i... — Apa, noi, — li dèiem, — que ja hi som! — I ell ho entenia, i la tartana tornava a sotraquejar com si fes aigües, i ell tornava a estirar el coll i a olorar el vent, i emprenia l trot de l'herba.
 Ne dèiem el trot de l'herba d'un trot a la decantada que tenia, d'una marxa de bestia esperançada, d'un pas de pressentiment: sabia que ns acostavem al lloc de parar-se, allí en un prat d'herbeta pasturable, i això li donava tals forces de flaquesa, tanta força a les cames, que semblava que tingués la passió a la nota verda.
 I això que d'aquest color no n tenia l tal prat ni pera l gasto d'esperança. Tant ressec era i tant místic i aixelat i ple de brosses, tant despoblat el terrer i tant faltat d'arbres, que pera fer d'això de pintor me posava darrera la tartana i el cavall, i els feia servir pera donarme ombra.
 No era dolenta per lo que a mi m convenia, però si molt insegura i capritxosa, ja que quan més ensinistrat estava perseguint una