Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/27

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


nota de color o un cap de nuvol, o burlant-se ella de mi, com si tot-d'una sortís el sol a donar llum an els meus dubtes, la claror que buscava i no trobava m'invadia l'estudi, i era que l'ombra se n'anava a pasturar, atreta per aquelles quantes herbetes d'herbolari, que semblaven més remei que substancia alimenticia.
 Res més magre que aquell brenar fòóra de temps. Arrocegant la tartana, el cavall pujava els marges pera haver una farigola, o un brot d'espigol, o una floreta més bonica a la vista que gustosa al paladar; estirava l coll tant com podia, am tot el bé de Déu de corretges, pera pasturar un branquilló; saltava pedres enllà, sempre amb el destorb de la ditxosa tartana; i, ell amoinant-se am la feina i jo am la meva, ens trobava la foscor, aquella hora solemne d'un dia més que acabava, d'un passet més vers el camí de la mort, d'una altra posta de vida.

 Així semblava pressentir-ho la bestiola, i s'entornava tot trist per la carretera. Ja no era el trot lo que duia : era un pas d'anar a la processó o a un enterro, un caminar amb el cap baix, un ensopiment de marxa funebre am lluna, am veus de cap-al-tard, am queixes misterioses i crits d'aucells de nit i totes les mitges ombres d'aquella hora i totes les vaguetats i boiroses fantasies de la fosca.