Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/30

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


plena i el poble demanava caballos com una fera famolenca.
 D'allí l fons va sortir un cavall blanc, un cavall que jo havia vist feia poc, el cavall den Peret, que se l'havia venut el dia abans, segons van dir-me.
 Montat per en Badila, va comparèixer a les arenes entre crits i aplaudiments que rebia l picador, test i satisfet a sobre d'aquelles pobres costelles, somrient al poble que l cridava, quadrant sa corpulencia a sobre d'aquella magresa, séns recordar-se de la victima infeliç que duia a sota, content de l'exit i prometent lluir-se am la mirada.
 Al mateix temps, el cavall, tapat d'ulls, obedient com sempre, manso de por i de vellesa, portava, illusionat, el trot de l'herbal. Corria, l'infeliç, de costat sobre la pista, estirava l coll com si s trobés a la blanca carretera, i pot-ser s'extranyava de no sentir-se l pes de la tartana, i... qui sabi... se creia pot-ser també arribar an aquell camp d'espigol i flors blanques, an aquell pla de descanç am vistes a la serra, an aquell racer de planuria guarnit de nuvols o d'estrelles.
 Pobre cavall! Tot-d'una, el toro l'embesteix i el picador l'atura. Hi ha un moment de quietut. S'apuntala la victima, i la fera li deixa al mig del pit una horrorosa ferida.