Pàgina:D'aquí i d'allà (1905).djvu/47

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.





EL PATI BLAU



Perdoni : que tindria inconvenient en deixar-me pintar aquest pati?
 — Ai, no, senyor : cap inconvenient, — va respondre-m una dòna d'uns quaranta anys alta, endolada i de cara bondadosa. — Però no sé què pot pintar-hi. Es molt petit i el tenim molt descuidat, perquè estic sola, amb una pobra germana que està molt mala, i no m queda temps per res.
 — Es no més per pintar les flors.
 — Ai! Pinti, pinti. Si l'hagués vist l'any passat, quan tots teniem salut i el meu marit (al cel sia) era viu, allavores sí que donava gust de veure. L'enredadera pujava fins al terradet, i aquí sempre teniem ombra. Però ara... ai!... ens falta l'humor, i les plantes volen esser cuidades lo mateix que les persones.