Pàgina:Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá. Tomo Primer (1839).djvu/12

 Com lo partícip de pretérit de un verb que te dos ó mès accepcions, de las cuals una ó mès son anticuadas, y altra ó altras estan en us, no es anticuad respecte de las últimas, lo escribim ab d final en la terminació masculina, sens repetirlo escrit ab t, per no acumular articles inútils; axí com escribim ab aquesta lletra final los partícips de pretérit dels verbs anticuads en tòtas sas accepcions, per la rahò obvia de que los vocables que ha desterrad lo us estan exempts de tota alteració com los de una llengua morta.
 En lloc de la V. (vide) tan usada en lo Diccionari publicad en 1803, escribim en versaletas la veu, frase, ó refra corresponènt mès castis ó més usad á que se remet lo article, per exemple: ABORT. s. m. gastamènt, GANASSA. s. m. ganapia, MUNTADA, s. f. pujada, SUPORTAR, v. a. soportar.
 Suposad que se ha procurad evitar la repetició dels articles que tenen mès de una dicció, es menester advertir lo método y reglas que hem adoptad á fí de que puga trobarlos facilment lo qui los busque.
  I. Los articles que constan de dòs ó mes veus, y entre èllas tènen algun substantiu, corresponen al lloc alfabétic propi de aquest, ó al del primer dels substantius, sin hi ha mès de un. Sols se exceptua la veu cosa per ser tan general.
 II. Lo article de aquesta classe que no tinga cap substantiu, se trobará en lo lloc que per òrde alfabétic toca al adjectiu, sin hi ha, ó al primer dels adjectius sin tè varios.
 III. Lo article que no tè cap substantiu ni adjectiu, correspon al lloc alfabètic propi del verb, ó del primer dels verbs sin tè mès de un. Se exceptuan de aquesta última part de la regla los verbs auxiliars haber, ser ó esser, y los que fan de auxiliars, com anar, tenir, los cuals no se considerarán en aquest cas com verbs, per evitar la excessiva repetició, que dificultaria trobar luego lo que se busca.
 IV. Lo article que no tè cap substantiu ni adjectiu ni verb, deu buscarse en lo lloc que per orde alfabètic correspon á la primera dicció, cualsevulla que sia.
 Estàs, doncs, son las innovacions fetas en la obra, que subjectam á la censura dels intel-ligents que saben apreciar en son just valor lo immens traball de formar un copiòs Diccionari de la llèngua catalana á la castellana, llatina y francesa. Èlls judicarán si lo acert ha correspost als vius desitjs que tenim de ser útils als naturals del industriós principat de Catalunya.