Aquesta pàgina ha estat revisada.
tal ultratje; y si be sa indignació m'omplí lo cor de goig, ab tot no deixá d'atormentarme lo neguit, puix aquella paraula m'havia ferit en mitj del cor. Sens que 'l meu pare ni la meva mare ho sapiguessen, me n' aní á Délfos á consultar á l'orácul; pero Apolo no'm deixá satisfet ab las respostas que'm dongué respecte á las preguntas que havian motivat lo meu viatje: me va dir que se'm reservava un crudel, terrible y miserable pervindre; que 'l destí me portaria á ésser l'espós de ma mare; que seria l' asessi del pare que m'havia donat la vida y qu' als ulls dels mortals jo engendraria una rassa insoportable. Al sentir esta resposta, indagant per medi dels astres hont queya la terra de Corinto, vaig allunyarme d'ella temorós de que 's cumplissen tant terribles prediccions. Caminant cap açi, vaig arribar fins al lloch hon dius tú que fou mort aquest rey, y jo ara 't descubriré la veritat. Mentres feya via aprop d'aquest cami qu' 's divideix en tres brancas, un heralt y un home sentat dins d'un carro tirat per poltros, venian al meu davant. Lo qui 'l menava y 'l mateix vell volgueren apartarme ab violencia del camí: pero jo ple d'enuig vaig occisar al conductor: lo vell quan observá que m'estava aprop d' ell, me pegá sobre 'l cap duas vergassadas; mes ja ho va pagar car, puig clavantli una forta bastonada, lo fiu caure d'espatllas; per aixó no 'm vaig contenir, y al moment donguí mort á tots los demés. Si alguna cosa hi ha de comú entr' aquest estranger y Layus, ¿quí més desgraciat que jo? ¿Quín home será més odiat dels Déus? Cap ciutadà podrá parlarme ni rebrerm en sa casa; tothom m' allunyará d' ell... ¡y jo mateix só qui ha pronunciat contra meu aquestas terribles malediccions!.... Jo só qui ab mas mans, que li han llevat lo viurer, profano 'l llit del mort! Es que he nat pervers? ¿Es que só un monstre impur? Es precís que 'm desterri, que m'allunyi dels meus y que no pose may mes las plantas dins ma patria, hont estích amenassat d' esser l'espós de ma mare y de matar á mon pare Polibi, que m'ha engendrat... Al pensar en aixó, no dirían tots qu' es obra de una divinitat crudel que va contra mi? Oh majestat santa dels Dèus! que no arribe may aquest dia! Qu' avans que 's cumpleixe una tal fatalitat, desaparega jo d' entre 'ls mortals.
Lo chor. Oh príncep, á la veritat nosaltres temém lo mateix; pero tingas esperansa fins qu' aquell qu' ha de vindre aclareixe tos duptes.
Edipo. Es cert; no 'm queda altre recurs que la presencia d'aquest pastor.
Jocasta. Y qu' es lo que pensas fer quan ell vinga?
Edipo. Enterarme; y si diu lo mateix que tú s'haurá evitat ja tot mal.
Jocasta. Quina paraula has trobat en mí que t' haja pogut semblar interessant?
Edipo. Segons tú, ell va notificar que taurs havian mort á Layus. Si sosté lo mateix que va dir, llavors jo no l'he mort, puig un no 's pot confondre ab molts, pero si ell diu que va esser un sol home, es ben clar que jo só 'l culpable.
Jocasta. Ell ho digué aixís, y en cap manera podría cambiar las suas paraulas. No solsament so jo la que ho va entendre, sino tota la ciutat, que va sentir sa esplicació; pero encara qu' ell en quelcom s'apartes de lo que va dir, aixó no provaria ¡oh príncep! que tú fosses lo matador de Layus, lo qual, segons Locxias[1] havia dit, tenia qu' esser mort per un fill meu; no per cert; aquest desgraciat no ha mort al seu pare, ell va morir ben avans: y per est motiu, ni are ni may, podré jo creure en cap vaticini.
Edipo. Pensas molt be; pero sobre tot envía á cercar al pastor; no te'n descuydis.
Jocasta. Al moment vaig á complauret; mes avans entrem en lo palau.
Lo chor. (Estrofa 1.ª) ¡Pláscia á Déu que mon destí sia 'l de servar la respectable puresa de totas mas paraulas y accions, quals lleys son establertas en lo alt empir, havent sigut creadas á travers dels cels, dels quins l'Olimpo es lo sol pare; no haventlas originat la naturalesa mortal dels homes ni poguentlas esborrar cap oblit, puig un gran Dèu que jamay envelleix respira en ellas.[2]
(Antístrofa 1.ª) Los excesos[3] engendran als tirans;[4] la insolencia, si va acompanyada de cosas vanas no oportunas ni útils, se'n mena, á los que s'hi deixan arrastrar, al cim d'una espada montanya pera precipitarlos al abim d'ahont ja mes no 'n poden eixir;[5] y per est motiu demano al Senyor que jamay destrueixi los esforços que faig pera 'l be d'aquesta ciutat, ja qu' Ell es y será sempre la meva guia.
(Estrofa 2.ª) Pero si algú demostra ergull en sas paraulas ó accions, sens temer á la justicia y sens respectar los temples del Déus,[6] que lo Ser suprém li reservi un terrible desti. Si es qu' injustament s'enriqueix y comet inpietats, ó, insensat, profana las cosas santas, quin es lo mortal que podrá allunyar lo remordiment de la sev' ánima? Puix si ay tais accions son ho-noradas, de que 'm serviria reverenciar 'l culto dels Déus?[7]
(Antístrofa 2.ª) No aniré á adorar mes l'inviolable centre de la terra, lo temple d'Abas[8] ni 'l d' Olimpia, si tots 'ls mortals no vehuen complerts clarament[9] aquests pronóstichs, Omnipotent Jupiter! Si es veritat qu' ets lo sobirà senyor del Univers, no permetas que s'aparte res de ton poder sempre inmortal, ja qué 's menysprean las paraulas dels antíchs oráculs de Layus, en lloch se tributan honors á Apolo y las cosas divinas están perdudas!
- ↑ Nom qu' es donava á Apolo quan pronunciava 'ls oráculs.
- ↑ Aquestas lleys divinas son celebradas també en la Antigona, baix 'l nom de lleys no escritas, osia, naturals.
- ↑ La insolencia, l'ergull violent o la llicencia, y particularment aquí, la violacio de lus lleys.
- ↑ Musgrave, Hermann y Wunder pensan, ab fonament, que molts passatjes d'aquest chor fan alusió al estat polítich d' Atenas y, sobre tot, á Alcíbiades. La major part dels troços de la següent estrofa, s' aplicarían perfectament al carácter d'Alcíbiades y a la mutilació dels Hermes (N.T.: llibres sagrats dels ateniesos) de que fou acusat. Si fossen fundadas aquestas suposicions, seria precis atmetre que Sófocles escrigué l'edipo rey en etat molt avançada.
- ↑ Literalment: «ahont no lenen un peu bo per servirsen.»
- ↑ Aquesta es la frase que sembla una alusio a la mutilació dels Hermes.
- ↑ Literalment: «¿De qué'm serveix fer danzas en honor dels Dèus?»
- ↑ Ciutat de la Fósida, aixis anomenada del nom d'Abas, fill de Lynceo y de Hipermnestra.
- ↑ Literalment: «no poden senyalar ab lo dit.»
