Pàgina:Edipo Rey - Lo gay saber (1878).djvu/16

De Viquitexts
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquesta pàgina ha estat revisada.


Lo chor. Edipo, per què ta muller ha eixit presa d'un tant fort dolor? Molt temo que del seu silenci no 'n resulten grans mals.
Edipo. Que surti lo que vulla: mes jo, per baixa que sia, desitjo sapiguer ma procedencia. Sens dupte qu' ella, pensant ergullosament com tota dona, es qui s'avergonyeix més de ma baixa naixensa; pero jo may me creuré deshonrat considerantme á mi mateix com á fill de la fortuna,[1] la qual m'ha umplert de dons. Si, jo só lo fill d' aquesta mare, y 'ls meus parents los mesos, han vist ma petitesa y ma grandor; per lo tant, habent nascut tal, no 'm cambiaré fins al punt de renunciar á investigar lo meu naixement.



___



Lo chor. (Estrofa.) Com sápiga jo llegir en l'esdevenidor y no son vans los meus presentiments, poso ¡oh Citheron! per testimoni l'Olimpo, que demà la lluna en lo seu ple no haurà acabat son curs,[2] sens que sias honrada per nosaltres ¡oh montanya sagrada de la patria! com á compatriota y mare d' Edipo, y celebrada ab nostras danças per los serveys prestats á n' els meus reys. Salvador Apolo, atén á n' els nostres prechs.
(Antístrofa.) Fill meu, quin dels inmortals te doná la vida? Fou alguna Deesa aqui sorprengué 'l Dèu Pan[3] en los boscos? Va ser alguna fembra d'Apolo, ja qu' a n' aquest Dèu li agrada tant recorre 'ls llochs més solitaris de las montanyas? ¿Fou lo Dèu que s' adora sobre 'l mont Sylene,[4] ó be Baco, qu' habita en lo cim de las montanyas, t' ha rebut, com un objecte trobat, d' alguna de las ninfas del Helicón,[5] ablas quais tant sovint li plau jugar?



___



Edipo. Si alguna idea puch formar sobre un vellet á qui may he trobat, veus aqui lo pastor que nosaltres fa tant temps cercám. Sa avançada etat es proporcionada á lo dit per l'estranger, y 'ls que l'acompanyan ben be 'ls conech; son los meus servidors; pero tú[6] que l'has vist altras vegadas, lo coneixerás sens dupte millor que jo.
Lo chor. Si, efectivament, puig de tots los pastors que servían á Layus, ell era 'l més fidel.
Edipo. A tu 'm dirijeixo ara, hoste de Corinto, es que parlavas d'aquest mateix?
Lo missatjer. Si.
Edipo. Tu, vell, míram y respon á tot lo que 't preguntaré. Estavas á n' el servey de Layus?
Lo pastor. Era l'esclau d'ell, no comprat, pero si criat en son palau.
Edipo. En quín travail t' ocupavas, ó quina vida feyas?
Lo pastor. La major part de ma vida he guardat remats.
Edipo. Quins llochs freqüentavas més?
Lo pastor. Tant aviat era en lo Citheron com en altre lloch vehí.
Edipo. Te 'n recordas d'haverhi conegut á n' aquest home?[7]
Lo pastor. Qué feya?... De quín home parlas?
Edipo. D' aquest que tens al teu davant. L'has trobat may?
Lo pastor. No al menys no 'u tinch present.
Lo missatjer. Y no es per cert cap miracle, senyor; pero jo li recordaré clarament lo qu' oblidat, puig ja se be que m' ha vist en lo temps que en la montanya Citheron guardavam dos remats ell y jo un. Tres mesos enters passavam junts, desde 'l fí de la primavera fins á la sur-
  1. Sila s'aplicava á n' ell mateix aquest vers de Sófocles. Eurípides, en un vers conservat per Plutarco, anomenava á la sort «filia de la fortuna»; y Horaci, en sa 6.ª sátira, deya que 'l vulgo, gelós de l' amistat que li concedia Mecenas, lo calificaba de fill de la fortuna.
  2. Segons Musgrave, 's refereix á certs sacrificis religiosos que 's feyan lo dia de la lluna plena. Hermann, suposa qu' hi ha sols una alusió al dia en que 's représenta aquesta tragedia.
  3. Res més confús y contradictori que lo que 's refereix al naixement d'aquest Dèu: uns lo suposan fill de Mercuri y de Driope, altres de Jupiter y Calisto; altres de Ulises y de Penélope; del Éter y d'una Nereida; de Urano y de la Ierra; etc..... Era adorat en l'Arcadia com divinitat que presidia 'ls boscos y protejia als pastors; habitava en las grotas, en las rocas y en las valls, y passava 'l temps cassant y dansant ab las ninfas. Lo cult del Dèu Pan, desconegut en Grecia en temps de Homero y Hesiodo, apar originari de l'Arcadia, desd'ahont va propagars á totas las comarcas helénicas, passant desprès á Roma, hont s'identifica ab Inoo y Fauno. Se 'l representa ballant ó tocant 'l fiaviol ab lo cos covert d' una pell de cabrit y una corona de pinyas en lo cap; en quelcunas medallas se 'l veu nú y sense fil de barba. (Ν. del Τ.)
  4. Montanya de l'Arcadia, en la que Maía va engendrar á Mercuri.
  5. Montanya de la Beocia. En una de las notas anteriors vàrem parlar d'ella. (Ν. del Τ.)
  6. Se dirigeix al primer personatje del Chor.
  7. Com ja suposarà 'l lector, á n' aqui Edipo 's refereix al misatjer; pero 'l pastor per safarse de la qüestió, fa, com se so' dir, lo paper de ganso. (Ν. del Τ.)