Pàgina:Edipo Rey - Lo gay saber (1878).djvu/17

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

tida del astre Arturo,[1] y al atansarse l'hivern jo conduhia mon remata los meus estables, y ell los seus á n'els estables de Layus. Lo que dich, es ó no es veritat?

Lo pastor. Es cert, si be ha passat ja bastant temps y es molt fácil qu' un ho tinga mitj oblidat.
Lo misatjer. Digam: te recordas que 'm vas entregar un infant perquè 'l criés com si fos fill meu?
Lo pastor. Qué vols dir? ¿Per qué 'm fas aquesta pregunta?
Lo misatjer. Perqu' aquest es lo quin llavors era tant noy.[2]
Lo pastor. Calla, desgraciat!
Edipo. No 'l maltractis, puig més que las suas son tas paraulas las que necesitan esser corretjidas.
Lo pastor. Oh 'l millor dels senyors! en que so culpable?
Edipo. En no respondre sobre l'infant de qui aquest pregunta.
Lo pastor. Es que parla sens fonament y 's pren una pena inútil?
Edipo. No vols enrahonar de grat? Donchs ho faràs á la força.
Lo pastor. En nom dels Dèus, no maltractis a un vell.
Edipo. Lligueuli al moment las mans darrera la espatlla.
Lo pastor. Infelis de mi!... ¿Pero qu' es lo que vols sapiguer?
Edipo. Vares entregar á n' aquest l'infant de qui ell te parla?
Lo pastor. Si, aixis hagués mort aquell dia!
Edipo. Aixó es lo que lograrás si no dius la veritat.
Lo pastor. Mes torment sofriré encara si la dich.
Edipo. Per lo vist, aquest home fuig de la cuestió.
Lo pastor. No per cert, puig ja he dit que l'havia entregat.
Edipo. De qui l'havias rebut? ¿Era teu ó d' algú altre?
Lo pastor. No era meu; lo vaig rebre d'un altre.
Edipo. De quin dels ciutadans y de quina casa?
Lo pastor. Pels Dèus, no 'm preguntis més!...
Edipo. Morirás, si m'hi obligas de nou.
Lo pastor. Era un dels infants nats en lo palau de Layus.
Edipo. Esclau, ó de la familia d'ell?
Lo pastor. Açó es lo que 'm costa més de dir.
Edipo. Y á mi de sentirho; pero es necessari que 'u sápiga.
Lo pastor. Se 'l creya fill de Layus. Ta muller qu' es dins, t' ho esplicará millor que jo.
Edipo. Fou ella qui te 'l va donar?
Lo pastor. Si, príncep.
Edipo. Ab quina intenció?
Lo pastor. Perque 'l matés.
Edipo. Infortunada! Y haventli donat la vida, determiná aixó?
Lo pastor. Temia 'ls funestos vaticinis dels oraculs.
Edipo. Quins?
Lo pastor. Deyan aquests que l'infant havia de matar als seus pares.
Edipo. Per qué, donchs, lo vas entregar á n' aquest vell?
Lo pastor. Vaig tenir pietat d' ell, oh senyor, y creguí, al donarli, que se l'emportaria á la terra d'hont era fill; pero 'l va salvar per major desgracia sua; puig com tú sias aquell qu' aquest diu, sápigas qu' ets lo més desgraciat dels homes!
Edipo. Malhaurat de mí! Ja tot es clar! Oh llum, avuy te veig per última vegada! Lo meu naixement es malehit! Só marit incestuós! Só fill parricida! (Ix).



___



Lo chor. (Estrofa 1.ª) Oh rassa dels mortals! Quánta igualtat hi ha entre vostra existencia y 'l no res! Quin home ha conegut altra ventura que aquella de créures felís y veure que 's desvaneix al moment? Pero ara, instruhit per lo teu exemple ¡oh infortunat Edipo! no puch creure ditxós á cap dels sers vivents.
(Antístrofa 1.ª) Mercès als teus llarchs esforços, havias arrivat á obtindré la major felicitat en tot; havias fet perir miserablement á la Verge dels cants profétichs de punxagudas urpas; havias estat pel meu pais una muralla contra la mort, y desprès, aclamat nostre rey y cubert de honors, regnavas sobre la poderosa Tébas!
(Estrofa 2.ª) Y ara, qui més desgraciat? Qui, per vicissituts de la vida, te més penas y está sumít en dolors més crudels? Il-lustre Edipo, á qui 'l mateix ventre de Jocasta ha rebut com á fill, com á pare y com á espòs; es possible, digas, es es possible que 'l llit paternal haja pogut soportarte en silenci tant de temps?
(Antístrofa 2.ª) Aquest, que ho veu tot, ha descovert ta vergonya apesar teu, y ha condemnat un hímen abominable, un fill fecundant lo ventre que l'ha portat. Hagués plascut a n' els Déus que may jo t'hagués vist, fill de Layus! Ma veu queixosa no troba més qu' accents de dolor; y si be es cert que t dech la vida, també es veritat que 't dech la mort!
  1. Estrella vehina de la gran osa. Plini diu que ix onse dias avans del equinocci de la tardor. Aixo está conforme ab la Escoliasta que diu que surt quan lo sol está á n'el signe de la Verge. Segons Lexicon de Bekker, l'Arturo es una de las estrellas de la constelació de Bouvier.
  2. Edipo. (N. del T.)