Aquesta pàgina ha estat revisada.
Tiresias. No es Crèon qui causa ta desgracia; tú mateix n'ets l'autor.
Edipo. ¡Oh riquesa, poder suprém que'ns enlayras sobre 'ls demés en aquesta trista vida tant plena de rivalitats y d'enveja! Si, prou clar se veu: per lo cárrech, que los Thebans, sens haverlo demanat jo y per lo seu propi desitx, m'han donat, Crèon, aquest fidel amích, trama contra mi intrigas secretas, ab l'afany tan sols de derribarme y sobornar á n'aquest miserable endevinayre, aquest fabricador d'enganys, aquest enrahonador que hi veu be per lo sol guany, pero qu'es cego en sou art. Y sino, digám: ¿hont has estat tú, bon profeta? Quan l'esfinge proposava aquí los seus enigmas, com no has donat á n'els Thebans quelcun medi pera lliurarse? No podia qui primer arribés explicar l'enigma; aixó corresponia al endevinayre; y no obstant ni'l vol dels aucells, ni cap dels Dèus ten va fer penetrar lo sentit; y jo mortal ignorant, apenas arribat á Thebas, vais confondre al monstre ab lo sol recurs de ma rahó. Huy travallas pera derribarme, ab la esperança de col-locarte aprop del trono de Crèon; pero no quedará sens castich lo que tú y l'autor d'aquestas intrigas pretengau desterrarme com á un ser impúr; y á no ser per la vellesa, ja tu coneixerias la pena que mereix ta fal-lera.
Lo Chor. En lo nostre entendre, sas paraulas y las tevas, nos semblan, Edipo, dictadas per l'enuig. Es precís posar fí a senblants altercats. Nosaltres sols devém pensar en los millors medis de cumplir lo que'ns ordená l' orácul del Dèu.
Tiresias. Encar que tú sias rey, Edipo, hi ha no obstant entre nosaltres la igualtat, y per lo tant tinch lo dret de respondret. No so ton vasall, sino 'l d'Apolo; y ni tinch á Crèon per patró, ni soch inscrit en lo nombre dels seus clients.[1] Me reprotxas perquè 'm veus cego; pero tú, desgraciat, tú que joihexes de la llum, no veus l'abím de mals en qu'has caygut; ignoras qui't feu gosar de la llum primera, y no saps lo que 't fa odiós sobre la terra á n'els teus semblants y á n'aquells del teus que son als inferns![2] Armada d'un doble fuet la maledicció de ta mare y de ton pare, Dèu dels peus terribles, te treurá d'aquesta comarca: y si ara hi veus clar, ben aviat los teus ulls no veuran mes que tenebras.[3] ¿Quina casa no s'estremirà ab los teus crits? Quin antre del Citeron[4] no 'ls repetirá quan tú conegas l'himen fatal, escull hont ha vingut á romprers la teva felicitat?[5] Tú no saps la munió de mals que caurà sobre teu, y que donant Λ coneixe qui ets, te farà igual als teus fills.[6] Desencadena, donchs, mentrestant tos ultrajes contra Crèon y contra mas paraulas, puig jamay cap mortal será mes miserablement que tú aterrat per la sort.
Edipo. Es possible que jo sufresca aytals ultratjes? No partirás al moment y t'allunyaràs d'aquí?
Tiresias. Tú m' has cridat; de lo contrari no hauría vingut.
Edipo. No'm creya que parlesses ab tant poch seny; á sapiguerho, no t'haguera fet venir á mon palau.
Tiresias. Vet-aquí, donchs, que jo so per tú un insensat; no'm jutjavan aixís los que t'enjendraren, sino que 'm creyan rahonable.
Edipo. Quins pares? Esplícat. ¿Quin mortal m' ha donat la vida?
Tiresias. Aquet jorn te donará noticias del teu neixement y de la seva mort.
Edipo. Aixó, com totas tas paraulas, no son mes que
enigmas obscurs!
Tiresias. No tens l'art d' esplicarlos?
Edipo. Retraume un fet qualsevol y tu trovarás en ell la prova de ma grandesa.
Tiresias. Y, no obstant, aqueixa mateixa fortuna es la que te ha perdut.
Edipo. Poch m' importa, mentres jo haja lliurat á
Thebas.
Tiresias. Be, jo me 'n vaig. Noy, acompányam.
Edipo. Si que se t'emporti, puix ta presencia m'importuna. Una vegada te n'hajas anát, calmará lo meu fatich.
Tiresias. Partiré pero desprès de haver dit lo que m'ha portat aquí y sens temer lo teu rostre amenassant, ja que no dependeix de tú lo ferme perir. Jo t'ho repeteixo, aquest home que cercas ab tantas amenassas y en edictes, aquest matador de Layus, se trova dins Thebas, hont lo tenen per estranger; pero ben aviat será regonegut com á natural de la Ciutat, sens qu'ell se puga alegrar de la ventura. Perdrà la vista, perdrà llurs riquesas, y, cego y pobre, caminará trist y á la ventura sobre una terra estrangera ab lo feixuch bastó á la ma.[7] Ell será regonegut per ésser al mateix temps lo germà y lo pare dels seus propis fills; lo fill y 'l marit de la dona que li ha donat lo ser, y 'l matador de son pare, del cual ha envilit lo llit. Ara, entra á n'el teu palau y reflexiona aquestas paraulas; y si acas me trobas en falsetat, digas llavors que no entench res en l'art d'endevinar.
- ↑ Una lley d'Atenas, ordenava que tot Mateco ó sia estranger domiciliat, escullís un patró entre 'ls ciudadans, lo cual devia ésser inscrit en los Registres publichs.
- ↑ Alusio á Jocasta y á Layus.
- ↑ La expressió «veure las tenebras,» so troba mes avall, en lo vers 1173 y també en Eurípides.
- ↑ Mort de la Beocia, que s'extenia fins al Parnas pel O. y fins á la Megaride pel E. comprenent la Helicona. Estava consagrat á Júpiter y á las musas.— Ν del Τ.
- ↑ Literalment: «l'himen en lo que, com en una mar sense port, tu has navegat dintre ta casa.» Revelació obscura per Edipo, pero clara per l'espectador.
- ↑ Literalment: «Te farà igual á tu mateix é igual à n'els teus fills.» Tiresias, en aquestas paraulas no molt claras, vol fer entendre qu'Edipo se regoneixerá parricida incestuós y germá de los seus fills.
- ↑ Séneca, en lo seu Edipo, vers 654, ha traduhit aquet vers:
Repet insertus vice.
Baculo senili triste proetantans iter.
