Això sí que no, Colom. Més aviat hauría cregut que ella m'hauria mort a mí! Perquè els primers vintivuit anys, diguem-ne… de aclimatació, van ésser dolents. De molt mal passar. Però els darrers… ja ho sabs els darrers.
Vaja, vaja. Resignació! {{TD4|don joaquim|No sé pas si podré tenir-la. Són molts anys, trenta anys de… compendre's, de contacte, de tacte, de compenetrar-se. Amb… tanta compenetració, arriba un moment que un s'avesa fins an el crit, i fins an el mal genit. Perquè de mal genit en tenía. Ja ho sabs que en tenía.
Sí, senyor.
Però era el seu natural, la pobre! Perquè això sí, era un genit sobtat. Aixís que s'havía esbravat rompent lo que fós, que una cadira, que una sopera, que un quinqué, passava tres o quatre hores que era… una anyella, una… moltoneta. Després hi tornava, naturalment. ¿Però amb què s'havía de distreure, si no ha-
