Pàgina:El triomf de la carn (1912).djvu/60

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

l'alimentació, és l'honra de les families!
(Sen vá corrent. Torna a entrar Ramoneta, amb una copa de vi.)

Ramoneta

   Beguda, senyora.

Senyora Flora

   I que m trobo bé! Quina escalforeta! Quin benestar! Ara men aniria a peu a Montserrat o a la Rabassada. No soc la mateixa, Ramoneta.

Ramoneta

   Però si el menjar és una gran cosa! Totes les culpes de la dòna ens venen de la debilitat. Una és més forta quan va ben tipa. (Don Pere treu el cap per la porta.) El foraster.

Senyora Flora

   Don Pere!

Ramoneta

   Vol que jo... l'aturi?

Senyora Flora

   Ara rai!... Deixa-me-l pera mi! Vesten, que m trobarà refeta.