Pàgina:El vano (1908).djvu/10

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.




ESCENA II


En Magí, l'Evarist i els citats


Magí (sortint de casa amb l'escopeta i prenent el goç de la Janeta). — Senyor, quan vulgui.
Evarist (a en Magí). — Anem. (A les senyores.) Si m'ho permeten, senyores, vaig a tirar quatre escopetades.
Gertrudis. — Bona sort i diverteixi-s força.
Candida. — Igualment i bona tornada.
Evarist (tot penjant-se ls arreus). — Si ls seus augurs me favoreixen, no dubto pas que n tindré.
Candida (a la Gertrudis). — Veritat, tia, que es ben amable aquest jove?
Gertrudis. — Sí, en efecte: amable i complert; però, noia, no t fiis mai de qui coneguis poc.
Candida. — Per què diu això, tia?
Gertrudis. — L'experiencia m'ho dicta, filleta.
Candida. — No crec pas haver donat motiu...
Gertrudis. — Cap queixa tinc de tu; però bo es fer-t'ho avinent perquè siguis precabuda com fins ara.
Candida (apart). — A bona hora aquest consell, quan ja m té l cor ben robat!
Evarist (a en Magí). — Ja està tot a punt? Anem. (Saluda a les senyores.) Repetesc, a les ordes de vostès. Ja ho saben.