Pàgina:Electra (1912).djvu/12

De Viquitexts
Aquesta pàgina no ha estat revisada encara.
— 178 —
  Del bosch que veus enllà la filla d’ínach [1]
en fugi atormentada per un tàbech ;
allí hi ha la plassa oferta a la memoria
d’ Apol-lon matallops, y ensà a l’esquerra
lo temple august de la Deesa Argiva.[2]
Mira : ja entrem dintre la gran Mycenes.
Vetalaquí Ί palau : ell dels Pelòpides[3].
es la sagnanta casa. Aquí ’t vaig pendre
dels brassos suplicants de ta germana
pera arrencarte d’ una mort segura
quan fou ton pare assessinat. Fugi rem
y aprop meu has crescut esperant sempre
Γ hora que al fi ha arrivât de ta venjansa.
Y ara Orestes y tu també, bon Pílades,
decidimnos aviat. Del sol ja apuntan
los primers raigs y sa claror desperta
lo matinal concert de l’aucellada
y ’ls estels ja han fugit ab la nit fosca.




  1. La filla d’ínach es lo a qui scduhí Zeus (Júpiter) y transformà en vedella pera lliuraria de les ires de la gelosa llera (Juno). Però Hera, indignada, li envià un tàbech per que la pessigues nit y día, obligantla a fugir y a atravessar mars y terres fins arrivar a les riberes del Nil, hont recobrà sa primera forma.
  2. Apol-lon matallops. Apol-lon Lici o Licèu tenía un temple a Argos en la plassa pública, agora o mercadal que prenia també Ί nom del déu. Li deyen matallops perquè ensenyà la manera de destruir los d’aquexa regió, que diuhen que eran innumerables. — Deesa Argiva. H era (Juno) fou potser la divinitat més venerada pels grechs, pero en lloen tant com a Argos, hont se li havia consagrat un temple csplèndit. Kra la protectora y tutelar d’ aquesta ciutat y per axò se la anomenava deesa argiva.
  3. Sagnanta casa dels Pelòpides. Los crims y desventures dels Pelòpides, cent vegades tractats per ios autors tràgichs de tots los teatres, donaren trista fama a aqueix palau. Ja Pèlops, qui donà Ί nom