tan llorda. He mudat las rocas de seti, traginantlas de la montanya a l'esglesia... y no he tingut prou força pera arrencar als bosquerols a l'eterna sòn que 'ls aclapara. Però ara potser se deixondirán... y lo que no han pogut fins avuy ni prechs ni bonas paraulas ho farán d'aquí endevant els exemples y las obras. Quan vegin que l'esglesia ha renascut d'entre las runas, ayrosa y rejovenida, com una aucella ab plomas novas, tothom se sentirá revifat y voldrá tornar a la vida. «¡Mirèu, —jo 'ls diré allavoras— mirèu la pobra avia dels sigles enterrats, còm s'es mudada ab trajos nous, igual que si estés de bodas! ¡Mirèu còm rumbeja la porta de trinca al mitj del frontis; mirèu còm lluheix els junts frescos y ressurtits desde 'l portal fins a l'absis; mirèu còm parpelleja ab vidrieras de colors als finestrals; mirèu còm adreça 'l cap, ab el cloquer crescut d'una pila de filadas!... Y vosaltres ¿què feu? ¡Aixequèu també 'l cap, aixequèu els esperits, que pera l'esglesia y pera vosaltres ha arribat l'hora de la resurrecció!»
