Com més s'acostava 'l día de tornar a obrir el temple als feligresos, més confiança tenía mossen Llátzer de que Deu els tocaría 'l cor, fins a quedar, devant de l'esglesia resucitada, postrats d'admiració, com devant dels resplandors d'un prodigi.
La llástima era que no quedava tot enllestit tan depressa com ell hauría volgut, perquè, un cop las obras acabadas y els mestres despedits, va començar pels de la casa la tasca de netejar de cap a cap tots els dintres de l'esglesia. El tráfech era tan llarch y tan pesat que feya venir angunia de pensarhi. Tota la polsaguera de las obras havía anat cayent a capas blancas sobre la pols negra antiga, filla de las centurias passadas y de la deixadesa dels bosquerols. Calía anar trayent dels sants y dels altars y del servey de missa 'ls gruixos de polsim qu'ho tapavan tot, fins al punt d'estrafer
