Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/43

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

 L'aspecte d'aquella gent estrafolaria, que tindría per vehins dels més propers, junt ab la vista d'aquell sot ombrívol, d'aquell clot de la tristor, en qu'estava a punt d'entrar com pera enterrarshi en vida, varen desolar al rector de tal manera, que va deixar anar el cap blanquinós demunt del pit, doblegat per un gran defalliment.

 Després, fent un esfors pera revenirse:

 —¡Vaja, endevant! —va dir a ne'ls jayos, com si volgués passar d'un cop la derrera estació d'aquell calvari, que de primer moment havía pres per paradís.