Vosaltres dormiu a xopluch... y la pluja entra a l'esglesia...»?
La major part dels feligresos escoltavan com estaquirots la prèdica del capellá, sense dar senyals de vida. Els quins semblavan menos enzas, tot lo més que feyan era moure 'l cap d'una manera indecisa, que no se sabía si volía dir que sí o que no. Mes el rector, per això, no 's desanimava, com si a copia de bondat y d'indulgencia 's vegés ab prou cor pera férsels seus y encomanarlos els fervors que li bullían dins de l'ánima.
—Y encara, fills estimats, heu de pensar una altra cosa... y es que 'l temple de Deu també es el patrimoni sagrat dels feligresos, la casa payral dels cristians. No oblidèu que sota aquets murs qu'ara s'ensorran hi han vingut a resar y buscar refugi las altras generacions, els vostres pares, els vostres avis, tots els vostres antepassats. Recordèus qu'allí dins d'aquella nau vos van arruixar el cap, al venir al món, ab las ayguas del baptisme; recordèus qu'allí us van
