Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/87

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

mentres se dibuixava una sombra de rialla en aquellas caras mortas, d'hont semblava desterrada pera sempre tota mena de somrís.

 Sí. Era en Carbassot, el porquerol de l'Ensulcida, xicot grassó y camacurt que tenía bella fama a totas las clotadas pels estirabots qu'a cada punt etzivava, aspres y bonyeguts com un terròs. Ab els seus acudits de pallasso bosquetá, tenía 'l poder, gayrebé miraculós, de fer esclafir als pastors més rústechs, als més ferotges llenyaters. Això... sense comptar las tretas que s'empescava, a cada dos per tres, pera esglayar a las vellas y pera fer córrer esverats als vehins de las clotadas. A lo millor, pels volts de Romaní, apareixía un home penjat espantosament d'un noguer... y quan la gent s'acostava a l'arbre, esgarrifada, dihent: «¡Jesús, María, Joseph! L'Aleix s'ha penjat! ¡L'Aleix s'ha penjat!...» se trobavan ab que 'l mort eran quatre pellingos conjuminats pel porquerol a fi d'estrafer la figura recargolada del jayo de