Pàgina:Els Sots Feréstechs (1902).djvu/99

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.

podía menos de pensar ab els temps passats, ab aquells días de disputa teològica en que havía arribat a tenir sospesos dels seus escrits als homes saberuts y a las multituts badocas de tota una gran ciutat.

 —Si ara 'm veyan, si ara'm veyan d'aquet modo... —pensava a voltas, ab un somriure entre dos llustros, mitj mofeta, mitj amarch.

 Però se li esvanían de cop y volta semblants recanças aixís que 's posava a meditar còm ell tot sol, sense un cop de má dels feligresos, havía tingut prou força d'esperit pera fer esclatar la vida en un recó d'aquell sot de las tristesas, que semblava 'l reyalme de la mort. ¡Pensar qu'ell tot sol, tot sol, havía infantat la vida y s'ho havía engendrat tot! Als sonsos vehins de las clotadas no 'ls havía hagut de menester pera res... Abans que tornar a demanar ajuda a n'aquella gent que mirava de reull y no volía dir un mot, més s'havía estimat trucar a la porta dels estranys. Ple de