Pàgina:Flors del camí (1909).djvu/22

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat validada.
PONA

¡Oh! pro ¡avull voliam dirli!

SENYOR

¡No crech que s'oposi a la vostra felicitat!

PONA

Y ara qu'hi penso, Ton, ¿no volías regalarli un pom de flors selvatges?

TON

No podem deixar el senyó...

SENYOR

¡Per mí no feu de més ni menos!

PONA

Sortim, donchs, un moment. ¡De pàs avisarem el pare!

SENYOR

¡Molt bé, molt bé!


ESCENA VI


UN SENYOR


¡Ja fà alguns anys y poch pensava tornarhi! ¡Tot està igual! El temps qu'enruna l'ànima, sovint respecta les cavanes. ¡Mort l'aucell, pro queda sempre'l niu!
 ¡Eren uns temps ben felissos aquells y jo també n'era ben ditxós allavores ! Tot s'ha envolat.
 Vaig vení un día ab intencións perverses y reya. Avull quan vinch a complir un deber