Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/104

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
(Entra Polònius.)


Que Déu us beneeixi, senyor.

POLÒNIUS

La reina, mon senyor, desitja parlar-vos tot seguit.

HÀMLET

¿Veieu, al lluny, aquell núvol que bo i té la forma d'un camell?

POLÒNIUS

Per la santa missa, que és, en efecte, com un camell!

HÀMLET

M'apar una sargantana.

POLÒNIUS

Té l'espatlla de sargantana.

HÀMLET

O com de ballena.

POLÒNIUS

S'hi assembla molt, a una ballena.

HÀMLET

Aleshores me'n vaig a veure la mare tot seguit. (A part.) (Em fan boig tant com pugui desitjar.) Hi aniré tot seguit.

POLÒNIUS

Li ho diré. (Ix Polònius.)

HÀMLET

Tot seguit prompte és dit. Amics, deixeu-me.

(Ixen tots menys Hàmlet.)

Hora és aquesta a encantaments propícia,
badallen els fossars, l'infern engega
infecte baf al món: ara podria
beure calenta sang i fer tals coses
espaventables que en presenciar-les,