el jorn s'estremiria. Calma, calma!
Anem envers la mare. Cor, no siguis
inhumà; que jamai arribi a veure's
l'esperit de Neró dins mon pit noble:
siguis cruel, mes no contra natura.
Parla amb punyals, mes el punyal no l'usis,
i en això llengua i cor sien hipòcrites;
car, com siga que els mots puguin colpir-la,
jamai, cor meu, consentis en ferir-la!
No m'és grat, ni viurem en segurança,
permetent que gambadi sa follia.
Prepareu-vos, per tant: vostra ambaixada
despatxaré ràpidament, i el príncep
farà via amb vosaltres a Anglaterra.
Les condicions de nostre estat no admeten
perills tan greus com a cada hora brollen
de sa follia.
En curarem nosaltres;
que és noble inquietud, religiosa,
servar a cobri a tants i tants que a càrrec
de vostra majestat viuen i mengen.
La vida, fins d'un qualsevol, obliga,
amb tot el seu braó i amb tot l'ingeni,
