Què tens, Horaci? Et tomes groc, tremoles:
no és això quelcom més que fantasia?
Ni davant de mon Déu podria creure-ho
si no en tingués l'afirmació segura
dels meus ulls propis.
Com al rei s'assembla!
Tal com tu a tu mateix:
eixa fou la cuirassa que portava
quan la cobdícia del norueg va batre;
així va arrugà el front quan, en disputa
violenta, ferí al rei de Polònia,
corrent damunt el glaç en un trineu.
Es ben estrany.
Així dos cops, en aquesta hora morta, amb passa marcial, creuà la guàrdia.
Amb quin intent particular, ho ignoro;
mes, tot plegat, si mon parer ho abasta,
això anuncia grans trastorns al regne.
Bé, doncs, seiem; i, si algú ho sap, que em digui
a què ve tantes guàrdies, tan severes,
que cada nit la gent del camp trasbalsen;
i eix fondre cada jorn canons de bronze,
i el comprà a l'estranger enginys de guerra;
i eix fer vaixells de pressa, tant de pressa
que ja no té diumenges la setmana!
Què pot haver-hi?, que eix suar d'angúnia
fa companys de treball la nit i el dia.
Qui podrà assabentar-me'n?
