Aquesta pàgina ha estat revisada.
REINA
Anem, anem: respons amb llengua frívola.
HÀMLET
Aneu: vós pregunteu amb mala llengua.
REINA
Què és això, Hàmlet? De què tractes, ara?
Oblides qui só jo?
HÀMLET
De cap manera,
per la creu! Sou la reina; sou l'esposa
del germà de qui fou el marit vostre;
i sou (així no fos!) la meva mare.
REINA
Llavors faré que et parlin els que poden.
HÀMLET
Bé, bé, asseieu-vos; d'aquí no us podeu moure fins que us dreci un mirall on pugueu veure vostre interior més íntim.
REINA
Què vols ferme?
No voldràs pas matar-me?... Ací! socors!...
POLÒNIUS (Darrera el tapís.)
Socors! socors!
HÀMLET (Desembeina.)
Què hi ha? Una rata? Va un ducat que és morta?
(Burxa a Polònius a través la tapisseria.)
POLÒNIUS
Só mort! (Se'l sent caure darrera el tapís.)
REINA
Pobra de mi! Què has fet?
