Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/111

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
HÀMLET

Doncs... no ho sé pas. És el rei?

REINA

Oh! com és folla, aqueixa acció sagnant!

HÀMLET

Una acció sagnant! Boi tan dolenta,
ma bona mare, com matar un rei
per a després amb son germà casar-se.

REINA

Matar un rei?

HÀMLET

 És el que he dit, senyora.

(Aparta el tapís i veu Polònius.)

Adéu, tu, vil intrús, foll d'imprudència!
T'he pres per qui et millora: ha estat ton astre.
Ja has vist que hi ha perill, a moure's massa.
Prou retorcer les mans: calma! Asseieu-vos,
i us retorceré el cor. Que vull retòrce'l,
si el teniu d'una estofa penetrable;
si l'hàbit maleït no n'ha fet bronze
tan dur que el sentiment ja no l'atenyi.

REINA

I jo ¿qué he fet perquè ta llengua gosi
brandar en contra meva mots tan aspres?

HÀMLET

Un acte tal que emmusteeix i ensutza
la gràcia i la rubor de la modèstia;
que en diu, de la virtut, hipocresia;
que arrenca del bell front d'un amor jove
la rosa, per deixar-hi taca infecta,
i que els vots nupcials trasmuda en falsos
com juraments de jugadors de daus:
és un fet tal com si del cos del pacte