Un rei de peces i retalls...
Salveu-me i abrigueu-me amb vostres ales
guardes del Cel!... Què vol vostra grandesa?
O Déu! És boig!
¿Veniu potsê a renyar el fill tardívol
que, malversant l'ira i el temps, ajorna
l'acte cabdal de vostra greu comanda?
Oh! digueu!
No ho oblidis: ma visita
és sols per atiar ton fred propòsit.
Mes guaita com ta mare és abatuda!
Posa't entre ella i son trasbals de l'ànima!
Pensa que dèbils cors fan obres fortes.
Parla-li, Hàmlet.
Com esteu, senyora?
I tu, ai!, com estàs,
quan veig que els ulls a la buidor s'adrecen
i amb l'aire incorporal mantens discursos!
Irat ton esperit, t'ix ulls enfora,
i, com soldats dormint, al toc d'alarma,
tos cabells, ja acotxats, com coses vives
s'aixequen, resten drets. O gentil fill!
Ruixa la flama i foc de ton deliri,
de paciència freda. Doncs què mires?
A ell, a ell! Mireu com lluu tot pàl·lid!
Sa forma i son penar, parlant a pedres
