a mi per ell i a ell per mi, servint-se
de mi com son fuet i son ministre.
Jo me'n faig càrrec, i diré com sigui
que la mort li he donat. Doncs bona nit.
(A part.) (Dec ser cruel per ésser bo només :
comença el mal, i ve el pitjor després.)
Senyora, encara un mot.
Què vols que faci?
Res d'això, res d'això que he dit que féssiu:
que eix rei inflat, de nou al llit vos porti;
que us doni pessiguets a les gallones,
dient-vos «rata meva»; i per barata
d'un parell de besars de podridura,
O passant-vos pel coll la mà damnada,
vos faci descobrir tot el misteri
que jo només, talment, soc en follia
un foll astuciós. Fóra un bon acte,
que li féssiu saber; car ¿qui podria
(com no fos una reina bella, casta
i de seny), ocultar secrets tan íntims
a una rata pinyada, a un gat, a un sàput?
Quina ho faria així? No, no, senyora:
seny i discreció deixant de banda,
a dalt, sobre el teulat, obriu el cove:
que volin els ocells... i, com es conta
d'aquell simi famós, per a provar-ho,
Uanceu's del cove avall... i el coll trenqueu-vos.
Sigue'n segur: si els mots són d'alenades
i de vida l'alè, jo no tinc vida
per dî un alè del que has parlat suara.
A Anglaterra he d'anar: sabeu?
