Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/118

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
REINA

 Bé massa
me n'havia distret! Així es disposa.

HÀMLET

Hi ha lletres closes: els meus dos col·legues
(dels quals en fio com de serps dentades)
em duen a llur càrrec: han d'obrir-me
fàcil via al parany. Endavant l'obra:
hi ha un joc en fer que l'enginyer s'arbori
amb son propi petard; i mala feina
m'escaurà si no m'obro foradada
a una yarda dessota de ses mines
i els envio a la lluna. És cosa bella,
quan dues mines en un punt s'encontren.
Eix home és mon bagatge.

(Per Polònius.)

Duré son ventre a la propera cambra.
Bona nit, mare. Verament em sembla
que és ara un conseller de més sossec!
més greu, i més callat que quan en vida
era sols un coquí neci i xerraire.
Anem, senyor: cal dur-vos a una banda.
Bona nit mare.

(Ixen separadament: Hàmlet arrossegant Polònius.)





FI DEL TERCER ACTE