Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/121

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

alhora el que entenem que té de fer-se
i el fet desgraciat. Així, tai volta
el xiuxiueig calumniós que engega
damunt tot el diàmetre del món
com el canó a son blanc, sos trets infectes,
potsê ens oblidarà perdent-se en l'aire.
Anem, que em sento l'ànima replena
de discordances, de terror i pena.

(Ixen).




ESCENA II


Altra cambra del castell


Entra Hàmlet


HÀMLET

Ja està segur.

ROSENCRANTZ I GUILDENSTERN

(De dins.) — Hàmlet! Lord Hàmlet!

HÀMLET

Com esvaloten! Qui pregunta per Hàmlet? Bé! ja vénen.

(Entren Rosencrantz i Guildenstern.)
ROSENCRANTZ

Mon senyor, què heu fet del mort?

HÀMLET

L'he ajustat amb la terra, sa parenta.

ROSENCRANTZ

Digueu-nos per on és, per a recollir-lo i dur-lo a la capella.

HÀMLET

Doncs no ho cregueu,