Seguiu-li el pas. Feu-lo embarcar ben prompte.
No trigueu: que eixa nit siga ben lluny.
Aneu! Va segellat i tot en regla
ço que a l'afer pertany. Que ningú es torbi.
I si, Anglaterra, mon afecte estimes,
son preu pot senyalar-te la puixança,
car tens les cicatrius encara roges
que deus al brau danès, i en l'homenatge
em pagues un tribut; guarda't de rebre
fredament nostres lletres sobiranes,
que et demanen de pressa, conjurant-t'hi,
la mort de Hàmlet. Fes-ho bé, Anglaterra;
car, com ètic en febre, tinc irosa
la sang, i ets ara tu qui ha de guarir-me.
Fins a saber que és fet, siga com siga
ma sort, ja no em serà la joia amiga.
Saludeu de ma part el rei danès.
Digueu que Fortimbràs, amb sa llicència,
li demana el permís que va prometre,
de deixar-nos passar per sos dominis.
On trobar-me sabeu. Si és que ens ho mana,
li retré mos respectes en persona:
digueu-li així.
