Aquesta pàgina ha estat revisada.
OFÈLIA
Què dieu? No, escolteu: vos ho demano.
(Canta.)
Mort és ja i partit, senyora:
amb la mort se n'és anat.
Sota el cap, coixí verd d'herba,
i llosa als peus li han posat.»
REINA
No, Ofèlia, no.
OFÈLIA
Vos ho demano: escolteu.
(Canta.)
«Blanc son llençol com la nevada coma...»
REINA
Mireu això, mon senyor.
OFÈLIA
(Canta.)
«... guarnit de belles flors,
els bons amants el van portâ a la tomba
acompanyat de plors.»
REI
Com vos trobeu, bella dameta?
OFÈLIA
Bé: Déu vos ho pac. Diuen que l'òliba era filla d'un pastisser. Sabem, senyor, el que som, mes no el que podem esdevenir. Déu s'assegui a vostra taula!
REI
Al·ludeix a son pare.
OFÈLIA
No en parlem més, d'això: vos ho demano; més quan vos preguntin què pot significar, digueu això:
