Aquesta pàgina ha estat revisada.
que Laertes, en cap dels motinaires,
ajup la vostra gent. Senyor li diuen,
i (com si el món comencés ara, nul
el costum, oblidada l'antigor,
d'on retreu cada mot sa llei i força)
crida la trepa: —L'escollim! Rei siga! —,
i llengües, mans, capells tot clama als núvols:
— Laertes serà rei! Visca Laertes!
REINA
Com abuixen contents per falsa fressa! Aneu a contravent, mals cans danesos!
REI
Han esbotzat les portes.
(Brogit a dins. Entra Laertes armat, seguit de danesos.)
LAERTES
On és el rei?... Senyors: resteu a fora.
DANESOS
Entrem, entrem.
LAERTES
Creieu-me: vos ho prego.
DANESOS
Bé, bé.
(Es retiren.)
LAERTES
Mercès: guardeu la porta. Rei vilà!
dóna'm mon pare!
REI
Calma't, bon Laertes.
LAERTES
Si gota tinc de sang que estigui en calma,
em proclama bastard, al pare insulta
