Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/136

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
REI

 O, bon Laertes!
Si desitges conèixer la perfecta
veritat de la mort de ton bon pare,
¿és que portes escrit en ta venjança
que arreu batràs, siguin o no contraris,
el mateix els que hi guanyen que els que hi perden?

LAERTES

No més els enemics.

REI

 Els vols conèixer?

LAERTES

Als seus amics els obro així mos braços,
i, tal com dóna generós sa vida
el pelicà benèfic, amb sang meva
els voldria nodrir.

REI

 Molt bé: ja parles,
com un bon cavaller i un fill d'estima.
Que só innoscent d'aqueixa mort; que en sento
tant com ningú la més profunda pena,
serà tan manifest en ton judici
com el sol en tos ulls.

DANESOS

 (Dins)
 Dexeu-la que entri.

LAERTES

Què hi ha? Què és, eix brogit?—

(Torna a entrar Ofèlia.)

 O, foc de febre!
asseca'm el cervell! Coentes llàgrimes!
abraseu les potències de ma vista!