Per Déu que ta follia cal que es pagui
al pes, fins que s'aterri la balança.
O ma rosa de maig! verge volguda!
o germana amorosa! dolça Ofèlia!...
O Cels! ¿Com és possible que un judici,
que una jove raó, tan mortal siga
com la vida d'un vell? Naturalesa
és galana en amor; i, en ser galana,
plau-li trametre a l'estimat alguna
recordança cabdal de si mateixa.
(Canta.)
«El portaren descobert...
ai, ai, ai!... dins una caixa;
i les llàgrimes de molts
varen ploure en sa fossana.»
Bellament estigueu, mon colom!
En plé seny que et trobessis, i em preguessis venjança, no em commouries més.
Vos he de cantar. «Abaix, abaix, digueu-li abaix.» Que bé li va, aqueixa tornada! És el traïdor majordom que va robar la filla de son senyor.
Sembla no res, i tant que diu!
Ací teniu romaní, que es per a recordar. Recorda'm, amor meu, recorda'm. I ací teniu pensaments, que són per a les penes.
Una lliçó dins la follia: els records s'aparellen amb les penes.
