Ací teniu per a vós (el Rei) fonoll i campanetes; per a vós (la Reina) eix brot de ruda; i també n'hi ha per a mi. Nosaltres podem dir-ne «l'herba de la gràcia dels diumenges». Vós, però, deveu posar-vos la ruda a una altra banda. Ací hi ha una margarida. Voldria poder donar-vos algunes violetes (a Horaci), però es mustigaren totes quan morí el meu pare. Diuen que va fer una bona mort.
«Car el dolç bon Robí és tota una joia».
Ansies, penes, dolors, l'infern mateix,
tot ho trasmuda en gentilesa i gràcia.
(Canta.)
«I no tornarà més?
I no tornarà més?
No, no: per trista sort,
ja és en son llit de mort:
no tornarà mai més!
Com neu sa barba era
com lli sa cabellera.
I no el veurem,
i en va el plorem!
Déu l'hagi en glòria vera!»
I a totes les ànimes cristianes: Déu ho faci. Amb Déu siau.
Veus, Déu, això?
Jo dec, Laertes, aclarir ta pena:
no em neguis aqueix dret. Apart veiem-nos.
Tria els amics que vulguis més entesos,
dels dos, assabentats, que siguin jutges:
