Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/139

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.

si per obra directa, o per mà d'altri,
ens troben culpa, us trametem el regne,
la corona, la vida i quantes coses
puguem dir nostres, satisfent el greuge;
però, si no, resigna't a prestar-nos
paciència bastant, i, en acordança
amb ton ressentiment, junts hem de veure
que tu restis pagat.

LAERTES

Doncs que així siga:
mort impensada, enterrament recòndit
(sens trofeu, sens espasa ni escut d'armes
sobre els seus ossos, sens cap ritu noble
ni res d'ufana cerimoniosa),
cridaven, fent-se oir com si a la terra
baixés la veu del Cel, que jo devia
posar-ho en clar.

REI

Ho veuràs clar; i caigui
la terrible destral on culpa hi hagi.
Vina amb mi: t'ho demano.

(Ixen.)




ESCENA VI


Altra sala del castell


Horaci i un servent


HORACI

Qui són aqueixos que desitgen parlar-me?

SERVENT

Són mariners, senyor: diuen que porten lletres per a vos.