Pàgina:Hàmlet (1920).djvu/140

De Viquitexts
Aquesta pàgina ha estat revisada.
HORACI

Feu-los entrar.
No sé de quina part del món pot ésser
que em vulguin res, si nó és del príncep Hàmlet.

(Entren uns Mariners.)
PRIMER MARINER

Déu vos gu art senyor.

HORACI

Que Ell et guardi també.

PRIMER MARINER

Així ho farà. senyor si és que li plau. Porto una lletra per a vós (ve de l'ambaixador que fou tramès a Anglaterra), si és que us dieu Horaci, com m'han dit.

HORACI

(Llegeix.)
«Horaci: quan hagis llegit aquesta, fes que aqueixos hòmens tinguin ocasió d'arribar al rei, per a qui porten lletres. No eren passats dos dies de navegar, quan un pirata ben armat ens donà caça. Veient-nos amb força menys de vela, ens carregarem de valor; i, en atracar, em llencí a l'abordatge. Però en aquell moment es desenganxaren de nostra nau, i jo restí son presoner. S'han portat amb mi com a lladres bons; mes ja sabien el que feien: els ho de pagar amb un bon servei. Fes que arribin al rei les lletres que li trameto, i vina'm a veure amb tanta pressa com si fugisis de la mort. Tinc de dir-te a cau d'orella algunes paraules que et deixaran mut; i això que seran lleugeres, pel gruix de l'assumpte. Aqueixos hòmens et conduiran fins on jo só. Rosencrantz i Guildenstern segueixen