llur curs, camí d'Anglaterra. Tinc moltes coses a dir-te d'ells. Adéu.
El que saps que és teu, Hàmlet.»
Veniu, que us obri pas per vostres lletres;
i cuiteu força, per després guiar-me
fins la persona que us les ha donades.
Ara, doncs, és precís que ta consciència
segelli mon descàrrec, i que em tinguis
en ton cor per amic, puix ja escoltares
atentament que el qui llevà la vida
al teu bon pare va atemptâ a la meva.
Ho veig clar. Mes digueu: ¿per quina causa
no heu fet res contra fets tan criminosos
i greus, així com vostra assegurança,
vostra prudència, i tot, vos ho exigia?
Per dues grans raons, que a tu tal volta
et semblin lleus i que jo crec pesantes.
La regina, sa mare, en rep la vida
de sos esguards; i amb la regina em sento
(per desgràcia o per sort, siga el que siga),
tan lligat d'esperit i d'existència,
que, com l'astre no es mou sinó en son cercle,
jo, fora d'ella, no em sabria moure.
